Estudios y finales

 DATABASE DE FINALES

Web de Shredder

UNA ULLADA AL MÓN DE LA COMPOSICIÓ ESCAQUÍSTICA (VI)


Per Cosme Brull

CORRECCIÓ  DE ERRADES Y ALGUNS ESTUDIS Y PROBLEMES PER A SOLUCIONISTES SENSE CALOR (AGOST/SETEMBRE 2013)

Del article cinquè tenim una errada al diagrama 3, el proofgame de J. Minz, on la Dama de d8 sobra:

 ProofGame en 6 jugades

SOLUCIÓ AL ESTUDI ANTERIOR:

1. Th7+ ! (1. Dxe3  Dg8+ 2. Re7 Txc7+ 3. Rd6 Dd8+ 4. Re5 Te7+ ) (1.Txc6  Dg8#) 1…Rxh7 2. Tb7+ !(2. g6+  Rh8 3. Dxe3 Dg8+ 4. Re7 Dg7+ 5. Rd8 Df8+ 6. De8 Tc8+ ) 2… Rh8 3. Th7+ ! Rxh7 4. g6+ Kh8 (4… Kh6 5. Dxe3+ Rxh5 6. Dg5#) (4… Txg6 5. hxg6+ Rxg6 6. Dg1+  Rf5 (6… Rf6 7. Dg5+ Re6 8. Dg8+ Rd6 9. Dxa2 ) 7. Qxe3) 5. g7+ Rh7 6. Db1+ !! Rh6 (6… Dxb1 7. g8=D+ Rh6 8. Dg5+ Rh7 9. Dg7#) 7. Dxa2! (7. g8=C+ !? Dxg8+ (7… Rxh5  8. Dxa2) 8. Rxg8 Tg3+ 9. Kf8 Tg7!! 10. Df5 Tcc7 (10… Ta6  11. De6+! Txe6 ) 11. De6+ Rh7 12. Df5+ Rh8 13. De6 Tc8+ 14. Dxc8 Tg8+ ) 7… Tf6+ 8. Df7  Txf7+ 9. Rxf7 Tf3+ 10. Rg8 ! Tg3 11. Rh8! Txg7 =

Una autèntica bacanal d’imaginació!!

ESTUDIS I PROBLEMES PER A COMBATRE LA CALOR:

ESTUDI DE L. KUBBEL 1921

BLANQUES GUANYEN

(un clàssic)

pista: quina és la peça forta del blanc?

ESTUDI DE J. SEHWERS 1902

BLANQUE GUANYEN

 pista: dobles a mi!

4 MATE EN 4

W. KENNARD (1917)

sense pistes!!

5  MATE EN  2

DE M. MARBLE (1908)

pista: totes focalitzan al punt clau

LA PROPERA ENTREGA LA DEDICAREM A FER UNA INTRODUCCIÓ ALS  PROBLEMES DE FANTASIA!!!

UNA ULLADA AL MÓN DE LA COMPOSICIÓ ESCAQUÍSTICA (V)  

 

 Per MF Cosme Brull

ELS  PROOF  GAMES

Dintre del món dels problemes d’anàlisi retrògrada els “proof games” són dels més habituals. Ens presenten el diagrama amb una determinada posició i hem d’esbrinar com s’ha arribat a la posició (“provar el joc, la partida”) AMB L’ORDE EXACTE I ÚNIC!! Amb un exemple senzill ho tindrem ben clar:  tenim el diagrama següent i la estipulació….

 

PG in 4 (proof game in 4)

Això vol dir: arribar a la posició en 4 jugades (4 blanques, 4 negres)

trobeu la solució!

      Un altre exemple de Nikola Predrag (“Problem Online”, 2004)

PG en 7   

1.b3 g6 2.Ab2 Ah6 3.Axh8 Ag7 4.h3 Axa1 5.Bb2 h6 6.Ba3 Bg7 7.Bc1 Bf8

O aquest PG en 6 jugades i que acaba en mat…

J. Minz (“Mat Plus 2010)

     Cercau la solució !

 ***  altres exemples:PG 15 jugades

U. Heinonen The Problemist 1997

1.b4 a6  2.b5 axb5  3.Ab2 Txa2  4.Ac3 Txc2  5.Ta3 Txd2  6.Cxd2 c6  7.Cb3 Db6 8.Dd3 Dxf2+  9.Rd2 Dxg2  10.Re3 Dxh2  11.Ag2 h5  12.Af3 Dxe2+  13.Cxe2 h4

14.Cg3 h3  15.Txh3 c5 

PG en 9 jugades  S. Hashimoto Problem Paradise, 2000

1.f3! e6 2.f4 Ce7 3.f5 Cg6 4.f6 Ae7 5.fxe7 Tf8 6.exd8=B Ch8 7.Axc7 g6 8.Ab6 axb6 9.e3 Rd8

SOLUCIÓ DEL ESTUDI Nº 4 

MARIO MATOUS 4ª MENCIÓ HONORÍFICA AL TRONEIG REVISTA “EBUR” 2002

I Despés d’uns parell de jugades hem d’arribar a la següent posició:

I ara tenim el climax! 1. Rb1!! 

La jugada tranquil·la que deixa en zugzwang al negre

ESTUDI Nº 5     Ilham ALIEV 1 premi del MT A. Tebrizni Shatranji

Blanques juguen i entaulen

Pista: el blanc, malgrat tenir molt de material, aconsegueix ofergar-se!!! 

 

 UNA ULLADA AL MÓN DE LA COMPOSICIÓ ESCAQUÍSTICA (IV)  

Per MF Cosme Brull

   ELS PROBLEMES DE SÈRIE

 A) SÈRIES DIRECTES: el blanc fa una sèrie consecutiva de jugades fins a assolir l’objectiu (el mat o ofegat en N jugades). El negre no juga, només espera a que li facin el mat. Vegeu el següent exemple dels grans compositors hongaresos L. Zoltan i G. Backsi: 

 

ser-#12 12 jugades consecutives del blanc fins a fer mat; no val fer escac pel camí!!

solució: com que en la torre sola no podem fer mat necessitem l’ajuda del pió a2.

1. Th4 2.Txa4 3.Ta8 4-7. a2-a7 8.axb8=C! 9.Cd7 10.Cf8 11.Cg6 i finalment 12.Ch8#!!

 Contingut estratègic: tema EXCELSIOR: quan un pió corona fent el camí des de la seva casella de sortida.

MAT IDEAL: com el mat model on les caselles als voltants del rei negre (camp reial) estan controlades per una (i només una, peça blanca (e6 pel rei, g6 pel cavall, e8/f8/g8 per la torre (les altres caselles estan bloquejades per peces pròpies, auto-bloqueix).


B) SÈRIES D’AJUDA: El NEGRE fa la sèrie consecutiva de jugades i les blanques fan la darrera (fan el mat o l’ofegat). Un magnífic exemple dels compositors finesos Hume i Sokka, i que va guanyar la primera plaça al Nord Masterkap del 1970:

Ser-h#4 amb 3 solucions: les negres fan 4 jugades consecutives i s’aturen; desprès les blanques juguen i fan mat.

a)1.Tf3 2.Txf6 3.Tf8 4.Th8 i ara les blanques juguen..Tg7#!!

b)1.Dxg4 2.Rg6 3.Rh5 4.Ag6 i ara blanques juguen …Cg7#!!

c)1.Dxe8 2.h5 3.Rh6 4.Ah7 i ara… Ag7#!!

Una obra mestra! Tenim el tema ZILAHI cíclic: la peça blanca que fa mat a una solució es capturada a l’altre. I tenim els mats a la mateixa casella!

 

C) SÈRIES SELF (AUTOMAT)

 Ara són les BLANQUES les que fan la sèrie consecutiva obligant(amb la seva darrera jugada de la sèrie) a les negres a fer-les mat (o ofegat)

 

un excel·lent exemple:

ser-s#10 del compositor A. Molnar, revista VARIANTUM (2009)

1 f8=A 2.Axe7 3.Axd6 4.e7 5.exd8=A 6.Axa5 7.Aaxb4 8.Ad2 9.Rb4 10.b3 i ara les negres nomès poden jugar (obligatòriament) …Axd2# !!

Tenim dues promocions menors i mats de clavada!


SOLUCIÓ ESTUDI ARTICLE ANTERIOR

 

ESTUDI Nº 3:  B. A. BRON   “CHESS IN URSS” 1934

 

1.b6, Rc8 2.Ce5, Rd8 3.Cxd3, Cb2+!

4.Rxc5!! (el blanc no només no accepta el regla, sinó que el fa ell!), Cxd5+ 5.Rd6, e1=D 6.Th8+, De8

I ara la bomba 7.Tg8!!, Dxg8 i ofegat!. La captura immediata de la dama perd 7.Txe8+, Rxe8 8.Rc7, Cc5!

 

 ESTUDI Nº4: MARIO MATOUS 4ª MENCIÓ HONORÍFICA AL TRONEIG      REVISTA “EBUR” 2002

 TEMA: “QUIET MOVE” (“JUGADA TRANQUI-LA”)

       BLANQUES GUANYEN

   PISTA: COM DIU EL TEMA, HEM DE FER-NE UNA DE BEN TRANQUIL·LA

 

UNA ULLADA AL MÓN DE LA COMPOSICIÓ ESCAQUÍSTICA (III)

Per MF Cosme Brull

 ELS PROBLEMES D’AJUDA (HELPMATES): els trobareu classificats- com és habitual- en h#2, h#3 i h#n. Ara, les negres col·laboren amb les blanques a aconseguir l’objectiu de l’enunciat.

Normalment comencen les negres i hi trobarem més d’una solució; es tracta de cercar lligams entre solucions: harmonia i contingut estratègic.

 Analitzem el següent h#2 una obra mestre del gran Michel Caillaud(tercer premi a la revista Mat Plus 1994)

la primera solució és (recordeu que comencen les negres!)

    1.Ac2! (autobloqueix via escapatòria del RN) Ce4! (sacrifici actiu de peça) 2. fxe4 (captura, autobloqueix i obertura de línia) Df1# (mat en diagonal)

  Segona solució: 1. Ae2! (autobloqueix!) Cd2! (sacrifici actiu!) 2. cxd2 (captura, autobloqueix i obertura línia!) i finalment 2…, Db3# (mat en ortogonal!!)

              No podem demanar més harmonia entre solucions i més contingut estratègic, i en més poc material!!!

  Ara tenim un h#4 de C. Jonsson, segon premi a la revista Magadan (2000)

   solució 1ª: 1. Tb6, Ad1; 2. Rg6, f3 (una passa de pió  formant bateria) 3.Rh5, Ag5; 4. Tg6 (autobloqueix), f4#! (avanç peça frontal de la bateria i defensa de l’altre alfil)

   solució 2ª: 1. Tb7, Ad2;  2. Rg7, f4 (doble passa del mateix pió i creació de  bateria) 3. Rh6, Ag6 i 4. Tg7, f5#!  Observeu la harmonia entre les solucions (en quant al contingut estratègic) i   com els alfils intercanvien el seu paper.

Els argentins Jorge M Kapros i Jorge J. Lois són els responsables del següent h#3 (2 premi “Problem-Echo” 1996)

2 solucions:  

1) 1. Ad3 Ae4 2. Rd4 Rg4 3. Rxe4  Rg5#

2) 1. Td4 Te4 2. Rd3 Rg6 3. Rxe4 Rg5#

   Si us fixeu, la peça blanca que és capturada a una solució, fa mat a l’altra:

 a aquest tema li diuen ZILAHI i és un dels més premiats (perquè és paradoxal: hem d’ajudar al blanc però li restam forces (li capturen peces)

 

Quan parlem de mates d’ajuda llargs, es permet una única solució:

H#5 de  Abdurahmanovic i Ellinghhoven

1.Aa2!!, Cb3! 2. Rf8, Rxe6 3. e1=T+, Rf6 4. Te8, Cc5!  5. Ag8!, Cd7#!

Tenim aquí un plegat d’estratègia: cop crític (Aa2), tancament/obertura de línia (Cb3/Cc5  i la captura a e6 i la jugada Rf6), promoció menor (Te1) i MAT IDEAL (on totes les peces, incloent rei i pions, fan el seu paper a la posició final), i és una MINIATURA (problemes amb un màxim de 7 peces). Una bellíssima composició!!.

 SOLUCIÓ AL ESTUDI Nº2 : Gúnter Amann 1 premi revista Schach 2009

    1. Ch7!, De7+; 2.Rc8, f6!! (es vol afogar a h8!); 3. Cg5!! (Swichback), fxg5; 4.g4! i es perd la dama i el final de pions.

    ESTUDI Nº 3:  B. A. BRON   “CHESS IN URSS” 1934

     Blanques juguen i fan taules!

Pista: la tercera jugada negra és molt bona, però insuficient per guanyar; la bomba és la setena blanca.

 

UNA ULLADA AL MÓN DE LA COMPOSICIÓ ESCAQUÍSTICA (II)

A càrrec de Cosme Brull  Mayol

 Un altre tipus de problema són els SELFMATES o automat: aquí també comencen les blanques; però ara  tractaran d’obligar al negre a fer-les mat; és a dir, les negres no volen guanyar (fer mat va les blanques) però les obligaran.

Es classifiquen com els problemes directes: en 2 (s#2), en tres (s#3) i en més de 3 (s#n). Veiem un exemple didàctic del gran compositor Vladimir Rudenko, i que guanyar el primer premi a la revista MAT (1976)  (s#2)


La clau és 1.Ta6! que amenaça 2.Dg8+!(obligant al negre a fer mat amb 2…,Tg8# – que és un mate de clavada o pin mate); per evitar això (recordeu que el negre no vol guanyar)disposen de quatre defenses:

*** si 1…,Af8 (intercepta la Dd8) segueix 2.De7+! obligant a 2…,Ae7#.

*** si 1…,Ad8, 2.te7+ obligant a 2…,Ae7#

*** si 1…,Ah5(desclava l’alfil de h7),2.Ag6+ i 2…,Ag6#

*** si 1…,Ah7 2.g6+ i 2…,Ag6#.

En aquest magnífic problema veiem que els alfils negres realitzen –cada un-  dos SWITCHBACKS, un dels temes bonics i que és, com ja heu endevinat, una maniobres d’anar i tronar: la peça abandona i torna a la mateixa casella i per la mateixa ruta.

Un problema amb una construcció perfecte i elegant!!.

 

Analitzem ara un self més llarg… un s#5 de Udo DEGENER, guanyador del primer premi a la revista Harmonie 1996/97

***La clau és 1.Td5! (amb idea de la “tranquil·la” 2.Tb5 i ara sí 3.Te3+, Rd4 4.Td3+, que obliga a 3…,Ad3#)

A les defenses

*** 1…e6 2.Te2+ ef5 3.Ae3+ Re4 4.Ag5+ Rf3 5.Td3+ Fd3#
*** 1…C~ (això significa “qualsevulla jugada del Ca8 (a “random move” o jugada aleatòria), segueix 2.Ac5+ Cd5 3.Td4+ Re3 4.Tg4+ Rf3 5.Ae4+ Ae4#

La construcció explota el mecanisme de la BATERIA: la Ta1/Ab1 en formen una, amb l’alfil com a peça frontal i la torre com a peça del darrera. Quan la peça davantera mou, deixa en escac al contrari. També trobem dues bateries blanques: d6/d4 i f5/e4: observeu que hi ha un intercanvi de rol durant el joc, formant altres bateries: e2/e3 a la primera variant, i c5/d4 a la segona!! Un extraordinari problema!.

Les bateries és directa (com als exemples) si al moure la davantera s’amenaça directament al rei (escac); si l’efecte no és escac si no controlar una casella dels voltants del rei li diuen bateria indirecta.

Una de les figures més destacades en aquest tipus de composició és el rus Andrei Selivanov. Visiteu la seva web ANDREISELIVANOV 

Veiem una selecció de problemes:

S#2

1,Th5! Amb idea de seguir 2.Ab4+, ab4# (el pió a5 i la Ta7 formen bateria!)

***si 1…,Ac6~ qualsevulla 2. Db4+, ab4#

***si1…,Ad5 2.Db3+!, Ab3# (bateria indirecta; la peça de darrera Tg5 no fa escac si no que controla la casella b5)

***si  1…,Ae7 2.Ab2+!, Cb2#

***si  1…,Cd5 2.Dc6+!, Dc6#

***si 1…,Tb5 2.Tc5+!, Tc5# (una altre bateria negra c6/b5)

 

I aquest S#14 publicat a la revista

PAT A MAT nº38 (2002)

Realment podem obligar a les negres a fer-nos mat amb un cavall i rei?

1.a8=D!,Rc7 2.b8=D+!,Rd8 3.f8=C!,Re8

4.h8=T!,Rd8 5.Th7,Re8 6.Cg6,Rd8 7.Rf7!,Rd7 8.Ce5+,Rd8 9.Rg8,Re8 10,Rh8!,R~(qualsevulla) 11.Dc7!, Re8 12.Da4+,Rf8 13.De7+!,Ce7 i finalment…14,Cg6+!,Cg6#!!

Quatre promocions D/D/C/T(dues menors)

 
Hi a un tema conegut com AUW (del alaman Allumwandlung) quan el problema presenta les quatre promocions possibles en Dama, Torre, Alfil i Cavall

S#4  Selivanov 

Primer premi Orbit 2010

 1. Tg5! (jugada de espera, que no crea amenaça, li diuen “tempo move”), ara les negres responen en les quatre promocions possibles:

1… gf1=D 2. Ah3 tempo, De1 (les negres no volen guanyar!) 3. Af4+, Rf2 4.Ce4+ i De4#

1… gf1=T 2. Ae5+,  Rf2 3. Tf4+,Re3 4. De1+ i Te1#

1… gf1=A 2. Tc4 tempo, Rg2 3. Af4+,Rf2 4. Cd3+ i Ad3#

1… gf1=C 2. Df3, Ce3 (recordeu que les negres no volen fer mat !) 3. Ae5+ ,Cg4 4. Qf2+ i Rf2#

Esplèndid!! Observeu com torna a funcionar el mecanisme de la BATERIA, en aquest cas g5/g3!!

 

Un altre compositor excepcional en aquest camp dels selfmates (i en altres) és el macedoni ZIVKO JANESVSKY, qui ha treballat intensament el tema de joc cíclic (cyclic play, li diuen) amb intercanvi entre la 2ª i 3ª jugades blanques en els S#3. veiem un exemple:

S#3 primer premi e.a. Problemonline 2007/08

1. Ad8! (amenaça seguir 2. Ab6+[A] Cc5+ 3. De4+[B] Axe4#)
*** 1. … Cc5+ 2. De4+[B] Cxe4 3. Td2+[C] Cxd2#

***1. … Dxb2 2. Td2+[C] Dxd2 3. De3+[D] Dxe3#

***1. … Cxg4 2. De3+ [D] Cxe3 3. Ab6+[A] Cc5#

 

Si us fixeu hi ha quatre (!) segones/terceres jugades blanques:

A= Ab6 B= De4  C= Td2 i D= De3; i vegeu con intercanvien el lloc de manera cíclica: A/B a la fase de la amenaça desprès de la jugada clau; B/C a la fase de la primera defensa negre; C/D a la segona defensa; i tancant el cicle D/A a la tercera defensa. Un increïble problema!!.

 

Recapitulem: Doncs ja hem vist més recursos compositius -> pin mates, switchbacks, random moves, bateries, promocions, joc cíclic.. i hem après un poquet d’un altre gènere de problemes (selfmates).

 

SOLUCIÓ AL ESTUDI Nº1: 1.Rg5!!

 ESTUDI NÚMERO 2: Gúnter Amann 1 premi revista Schach 2009

pista: atenció a la tercera jugada blanca!!

 

UNA ULLADA AL MÓN DE LA COMPOSICIÓ ESCAQUÍSTICA (I)

M.F. Cosme Brull

Dins el món dels problemes d’escacs n’hi ha diversos tipus: directes, d’ajuda, autos, de sèrie, anàlisi retrograda, de fantasia, etc. Poc a poc els anirem presentant. Una classificació àmplia els divideix en ORTODOXES i HETERODOXES, també en parlarem d’això i donaré la meva versió.

Començarem amb un ortodoxes clàssic i conegut per tothom: les blanques juguen i fan mat en N jugades, i les negres fan el possible per evitar-lo. La divisió, també clàssica, és classificar-los en mat en 2 – i el trobareu escrit #2- mat en 3 (#3) i mat en més de 3 (n#). Per tant ja tenim el que s’anomena ESTIPULACIÓ: el tipus de problema i l’objectiu a assolir.

Fem una ullada al següent diagrama, una composició d’un dels “autors top” de l’actualitat, el francès Michel Caillaud: “1place Liga Problemista 2008”

***      Suposem que comencen les negres (a això li diuen SET PLAY):

Si 1…, Tb2 (interferència al Aa1) que permet 2. Dd4#; si 1…Ab2 (interfereix la Ta2) i permet 2.Dc2#; si 1…, Ac3 (auto-bloqueix de c3) i permet 2. Df5#; i si 1…Tc2 segueix 2.Dxc2#. A aquestes defenses del negre lis diuen defenses temàtiques.

*** Fem un INTENT o ASSAIG de fer mat(que fracassa, i li diuen TRY):

Provem  1. Cd5? (amenaça 2. Cc1#)… si 1…, Tb2 (defensa temàtica i que CLAVA la peça “matadora”) segueix 2. Dc3#; a 1…, Ac3 (temàtica i interfereix la columna c i a Cc1+ seguiria Rc2!) però tenim 2. Dxc3#; a la defensa 1…Tc2 (un altre auto-bloqueix) segueix 2. De3#. Doncs, quina jugada REFUTA 1. Cd5?… la temàtica 1…, Ab2!

*** cerquem la solució o jugada clau (li diuen KEY i inicia el JOC REAL):

1. Cg4! (amenaça el mateix mat del try (Cc1#) però ara les defenses temàtiques fallen…

si 1…, Tb2 2. Ce5#  

si 1…, Ab2 2. Cxf2#

si 1…, Ac3 2. Df5#

si 1…, Tc2 2. De3#

Aquest problema té TRES FASES: la de SET PLAY, el TRY I el JOC REAL, en cada una de les fases apareixen les defenses temàtiques 1…Tb2 i 1…Ab2 i en cada fase reben mats diferents: li diuen MATS CAMBIATS (CHANGED MATES en anglès, i en concret ens mostra el tema ZAGOURIKO)

Una altre idea: canvien les defenses però es mantenen els mats, és a dir els mats es transfereixen de un grup de defenses a un altre grup de defenses, i li diuen TRANSFERÈNCIA DE MATS (MATE TRANSFERENCE) Tenim molts de temes amb aquesta idea com per exemple: el tema Rukhlis, els “reversal themes” (que inclou el tema Banny, el Vladimirov, etc.) i d’altres que ja anirem descobrint.

Una ullada al problema següent de Michael Lipton, segon premi al U.S. Problem Bulletin 1963, i que reflexa la transferència de mates:

El joc es focalitza a d5 i a g4

Set Play: Si la Td4 mou per la fila…segueix Cd5#, i si mou per la columna segueix Cg4# (ambdós mates aprofiten la clavada de l’alfil f3 (a això li diuen PIN MATES o mates de clavada). La clau és 1. Da1! Que clava la Td4. Ara les defenses de la torre del set play són impossibles(no sempre és així, emperò) i si Ae2/d1 continua 2.Cd5# i si les negres defensen per la diagonal llarga doncs 2.Cg4#; ara, els mats s’aprofiten de la clavada de la torre (pin mates). Veiem els mateixos mats a defenses diferents (transferència); a més a més, hi ha dos mats afegits no temàtics: a 1…,d5 2.Da6# i a 1…,c4 2.Dd4#.

Recapitulem: tenim estipulació, fases, jugades temàtiques , temes, clavades, canvis de mats, canvis de defenses … etc.; entre aquests elements (assaig, amenaces i mats, es creen unes relacions que conformen els diversos temes. I ni ha molts de temes… ja els anirem coneixent.

Per als interessats us recomano anar a la següent pàgina web:  PROBLEMESIS de Christian Poisson ( CERCAU ON DIU “DEFINITIONS”)

Acabarem aquest article amb un estudi o final, del que donarem la solució a la següent entrega

O. PERVAKOV

1 PREMI “64 SHAKHMATNOE OBOZRENIE” ANY 2000

Blanques juguen

FINALES DE TORRE GRUPO I

Por M.F. Joan R. Galiana

Torre y Peón contra Torre.

Aún siendo los finales más básicos del grupo de finales de torre, conviene conocer los recursos de uno y otro bando, especial mención merecen los métodos defensivos Philidorf y Vancura. Dedicado a nuestro Maestro Balear Juan Planas, especialista en ganar finales de Torre (algunos con material de menos, aunque parezca increíble) y esperando de esta manera a ayudar a sus rivales, que buena falta hace, por mi parte sigo estudiando estos finales pero procuro cambiar las torres contra él lo antes posible (snif).

 

 

 

 

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 10.0/10 (2 votes cast)
Estudios y finales, 10.0 out of 10 based on 2 ratings