Cap a una evolució inevitable? L'escacs online com a resposta a la insularitat balear

Per Joan Ramon Galiana

1. Introducció: Un canvi de paradigma global

Vivim en una època de canvis vertiginosos accelerats per la tecnologia. Avui dia, les eines digitals permeten a un jubilat dissenyar la seva pròpia pàgina web des de casa o a un estudiant publicar un assaig en capçaleres del renom de la revista Nature. L'accés al coneixement ja no depèn de la veterania d'abans; la joventut ha agafat el comandament i els referents actuals són insultantment joves: ho veiem en el futbol amb Lamine Yamal o en el propi escacs amb Gukesh, coronat campió del món tot just complits els 18 anys.

L'esport no és aliè a aquesta transformació, i l'escacs reuneix unes condicions úniques per encapçalar un salt que per a disciplines netament físiques és impossible: la transició competitiva del tauler presencial a l'entorn online. Ben gestionada, aquesta evolució no busca fer desaparèixer l'escacs clàssic, sinó aprofitar les plataformes universals per fer el nostre esport més popular, accessible i, sobretot, econòmic per a jugadors, organitzadors i patrocinadors. És renovar-se o morir.

2. El mirall de la FIDE: Un experiment amb peus de plom

La Federació Internacional no és aliena a aquest canvi i acaba de moure fitxa amb una iniciativa històrica però prudent: permetre que les partides online tinguin validesa per obtenir el primer ELO FIDE oficial. Un projecte pilot de dos anys els punts clau del qual convé desgranar:

• Una via d'accés al sistema: Està dissenyat exclusivament per a aquells que no tenen ELO FIDE presencial. Serveix per obtenir la puntuació inicial; a partir d'aquí, la pujada o baixada del rànquing seguirà vinculada al tauler físic tradicional.
• Entorn tancat: No s'utilitzaran els comptes habituals de Chess.com o Lichess, sinó la plataforma oficial World Chess.
• Sostre de nivell: El topall màxim que es pot assolir per aquest mètode és de 1.800 punts d'ELO. L'elit i l'escacs intermedi-alt queden blindats en l'àmbit presencial.
• Ritmes ràpids: Només serà vàlid per a les modalitats de Rapid i Blitz.
• Exigència competitiva: No n'hi haurà prou amb partides casuals; s'exigirà un volum real de competició (mínim de 50 partides amb rànquing i 30 en tornejos oficials dins de la plataforma).
• Seguretat extrema: Per combatre la xacra de les trampes, es requerirà verificació d'identitat i les partides passaran per filtres matemàtics i supervisió antitrampes (amb la col·laboració, no exempta de debat, de l'excampió mundial Vladimir Kramnik).

Malgrat les crítiques d'aquells que veuen en això un intent d'afavorir una plataforma concreta enfront dels gegants del sector, la iniciativa de la FIDE és un encert per a col·lectius que, com els aficionats de les Illes Balears, sovint troben enormes dificultats geogràfiques per organitzar o accedir a esdeveniments oficials avaluables.

3. El llastre de la insularitat: La sangria econòmica de l'escacs balear

Per als escaquistes de la nostra comunitat autònoma, competir entre illes o viatjar a la península s'ha convertit en una autèntica sangria econòmica. Les competicions oficials arrosseguen una feixuga càrrega a causa dels costos logístics, la saturació d'activitats i unes ajudes institucionals cada vegada més mermades. Els comptes presentats en la darrera Assemblea de la Federació Balear d'Escacs (FBE) reflecteixen amb cruesa aquesta realitat.

El model actual comença a ser inassumible. Cada Campionat de Balears és un maldecap per controlar les despeses derivades de l'esdeveniment. Iniciatives interessants com la Lliga Autonòmica plantejada per la FBE —de la qual en parlarem en un altre article— no varen arribar a bon port precisament per la manca de recursos. Dos factors sobresurten per damunt de la resta en els tornejos interinsulars:

• L'elevat cost de les estades: Amb habitacions que ronden fàcilment els 150 euros per jornada de competició.
• El descens progressiu del suport financer: Per part de les administracions públiques.

4. El cost de "fer les Amèriques" a la Península

Si competir entre illes ja és un suplici, fer el salt a un Campionat d'Espanya obert per a un jugador balear no classificat es converteix en una aventura de gairebé 1.000 euros per persona. Fem números orientatius:

• Avió: 150 euros.
• Estada: 675 euros (9 dies a pensió completa, compartint habitació).
• Desplaçaments interns i despeses vàries: 175 euros.

Un desemborsament d'aquesta magnitud és una barrera insalvable per a molts esportistes. I si traslladam això als Campionats d'Espanya d'Edats (Escolars), l'esforç econòmic que s'exigeix a les famílies perquè els seus fills es puguin mesurar contra els millors del país sobrepassa sovint el que és imaginable.

5. Com fer el pas? Fórmules per a una transició idònia

Trobar la fórmula perfecta per fer aquest salt evolutiu de manera justa i neta és l'equivalent a trobar la gallina dels ous d'or. Un salt al buit sense xarxa no és la solució, però sí que és necessari començar a assajar alternatives híbrides i meticuloses que garanteixin el fair play esportiu:

• El mirall de la pandèmia (Subseus vigilades): Una de les iniciatives més interessants, en la meva manera de veure, va ser la plantejada per l'Open de Sants l'any 2020. Consistia a competir de manera online però agrupant els jugadors en subseus físiques locals sota l'estricta supervisió presencial d'un àrbitre. Això redueix dràsticament els costos de viatges llargs, mantenint el control total sobre la netedat de les partides.
• Models mixtos: Organitzar fases classificatòries prèvies íntegrament online per a, posteriorment, disputar una fase final presencial en format de torneig Tancat amb els millors classificats.

És indiscutible que els tornejos per equips insulars continuen essent els reis de la participació gràcies a l'arrelament i al sentiment d'unitat que aporten, malgrat els problemes organitzatius associats que s'han viscut darrerament a Mallorca. Tanmateix, no podem girar l'esquena a la realitat. Aquesta transició natural cap a l'entorn digital serà inevitable, i la millor manera d'afrontar-la no és resistir-s'hi, sinó buscar amb optimisme i rigor les solucions que protegeixin l'essència de l'esport que tant estimam.