Artur Pomar Salamanca



Projecció de "El Petit Peó"
Documental El Petit Peó
Presentació
Aprofitem aquesta entrada a la nostra web per presentar per primera vegada la projecció a Mallorca del documental sobre el nostre Arturo Pomar, el documental es diu El Petit Peó de Joan Gamero.
Es durà a terme a Maria de la Salut el 20 de setembre a les 19:00 hores al Casal de Cultura d'aquesta localitat, carrer Escola de Nines, 1.
S'ha escrit molt sobre l'Arturito i per la nostra terra tenim el privilegi de poder comptar amb Jeroni Bergas, gran estudiós i especialista sobre la seva vida i obra, pel que ens expliquen l'autor ha rebut assessorament per el desenvolupament del documental, també ens consta que part d'aquest s'ha nodrit dels retalls guardats de la premsa local per part de l'aficionat mallorquí Pep Sagristà, també ha participat la productora mallorquina La Periférica.
Actualment hi ha una exposició permanent a la seu del Club Escacs Maria de la Salut al carrer de Sant Miquel, 11 1r.
Pel que fa a la projecció , s'espera una presentació al principi i una xarla col·loqui al final moderat per Jeroni Bergas.
El protagonista
Arturo Pomar es va consolidar com un competidor d'elit en la seva edat adulta, aconseguint el títol de Mestre Internacional als 22 anys i el de Gran Mestre als 30. Tot i els seus set campionats d'Espanya i múltiples victòries internacionals, la seva carrera es va veure limitada per la manca de suport institucional i econòmic.
i múltiples victòries internacionals, la seva carrera es va veure limitada per la manca de suport institucional i econòmic.
A diferència dels escaquistes de potències mundials, Pomar va haver de finançar els seus propis viatges, cosa que el va obligar finalment a abandonar l'alta competició per treballar com a auxiliar de Correos. El seu famós empat amb Bobby Fischer el 1962 es va convertir en un símbol del seu destí. La frase de Fischer sobre "tornar a posar segells" va resumir la tragèdia d'un geni "malaguanyat" per la indiferència.
Els primers signes d'una possible malaltia mental després d'aquesta trobada i la seva decisió de no ensenyar escacs als seus fills per evitar que repetissin la seva història, reflecteixen l'alt cost personal de la seva trajectòria.




El documental
El documental El Petit Peó, dirigit per Joan Gamero, és un projecte biogràfic i històric que explora la figura d'Arturo Pomar i va més enllà del conegut relat del "nen prodigi". Produït per Minimal Films i altres entitats, el film busca corregir la percepció que la carrera de Pomar es va estancar, demostrant el seu continu progrés en els escacs adults.
Utilitzant la metàfora del "peó", el documental examina tant la humilitat de Pomar com la seva instrumentalització pel règim franquista. A través d'un rigorós treball de documentació amb imatges, fotos i testimonis dels seus fills, el film ofereix una visió íntima i personal de l'escaquista.
Amb una durada de 80-81 minuts, s'emmarca en un diàleg més ampli sobre la memòria històrica d'Espanya.
Projecció i valoració crítica
El documental El Petit Peó va ser produït el 2024 i el seu calendari de projeccions està programat per al 2025. El film ha estat seleccionat per a festivals com el Cerdanya Film Festival i ha generat un notable interès en mitjans especialitzats. Actualment, la pel·lícula no es troba disponible en plataformes de streaming i els interessats només la poden veure a través de projeccions presencials programades en diferents ciutats d'Espanya.
Les primeres ressenyes han elogiat la pel·lícula per rescatar la "història trista" d'un "geni dels escacs" que va ser "utilitzat i abandonat" pel règim franquista. El documental corregeix la idea que la carrera de Pomar es va esvair prematurament i li retorna el seu merescut lloc en la història escaquística i cultural d'Espanya. La recepció inicial el considera una obra necessària per a la memòria col·lectiva.

Un geni trencat pel poder
La vida d'Arturo Pomar va ser una complexa barreja de talent, fama, instrumentalització política i tragèdia personal. El documental **El Petit Peó** és vist com un acte de justícia històrica, que rescata la seva figura de l'oblit i li retorna la seva humanitat. El film utilitza la metàfora del "peó" per mostrar com va ser utilitzat com a propaganda pel règim franquista i després abandonat quan va deixar de ser útil.
En incorporar els testimonis dels seus fills, el documental ofereix una perspectiva més personal sobre els alts costos de la seva trajectòria. En última instància, **El Petit Peó** consolida el llegat de Pomar com un geni incomprès i silenciat, el talent del qual va florir en un país que no va saber com cultivar-lo.



