ELS ESCACS A MALLORCA UN SEGLE D’HISTÒRIA 1900-2000
100 anys d’història: Les arrels dels escacs a Mallorca
Un viatge a través del temps de la mà del llibre "100 anys d’esport a Mallorca" (2001)
Recentment, he tingut el plaer de rebre, per part del Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports del Consell de Mallorca, un exemplar del llibre 100 anys d’esport a Mallorca, publicat originalment l’any 2001. Sempre és emotiu i necessari poder recordar les persones que han estat un referent del nostre esport i que van posar les bases d’allò que és avui l’activitat escaquística a l'illa.
Aquesta obra ens permet fer un viatge en el temps, des de les primeres partides al Círculo Mallorquín a principis del segle XX i la fundació del Club Ajedrez Mallorca al Cafè Born l’any 1934, fins a la consolidació de figures internacionals. A través de les seves pàgines, recordem fites històriques com la visita del campió del món Alexander Alekhine el 1935, o el mestratge de Nicolau Ticoulat, qui va dominar el panorama local abans de l'eclosió del gran Artur Pomar.
El llibre també ret homenatge a impulsors incansables com Pere Moner, a la visió organitzativa de Joan Casals amb els memorables torneigs de l’Hotel Jaume I —on un jove Bobby Fischer va iniciar el seu camí cap a la corona mundial— i a figures posteriors com Joan Manuel Bellón, Josep Mª Forteza o Mònica Calzetta.
Aquest material no és només un recull de dades i resultats, sinó un reconeixement al "llarg deambular de bar en bar, ebris d'escacs" que ha definit la passió dels nostres jugadors. És, en definitiva, un llegat que ens ajuda a entendre d'on venim per seguir impulsant els escacs a Mallorca amb la mateixa força que els nostres predecessors.
Els primers focus: Del Círculo Mallorquín al Cafè Born
A principis de segle, els escaquistes més destacats freqüentaven el Círculo Mallorquín, una societat recreativa fundada a Palma el 1851 fruit de la fusió del Casino Balear i el Liceu Mallorquí. El seu local emblemàtic, situat al carrer Conqueridor, va ser el cor de la vida social fins que, ja a la dècada dels 80, l'edifici es va convertir en la seu actual del Parlament de les Illes Balears.
Ja l'any 1921 trobam constància del primer torneig d'escacs documentat, on el pintor Pere Sureda es va alçar amb la victòria davant personalitats com Luís Galindo o el comandant d'Enginyers, Luís García Ruiz. Aquestes partides entre la intel·lectualitat i l'estament militar de l'època van ser la llavor d'una afecció que no deixaria de créixer.
Amb la inauguració de l'edifici "Es Born" el 1931, obra de Gaspar Bennàssar, l'activitat es va desplaçar cap al Cafè Born. Allà, l'any 1934, noms propis com Cereceda, Moner, García Ruiz i Fullana van fundar el històric Club Ajedrez Mallorca.
Un dels moments més gloriosos d'aquella etapa va ser, sens dubte, l'estada del campió del món Alexander Alekhine. Els directius del club, aprofitant el seu viatge per terres llevantines, el van convidar a l'illa, on va protagonitzar tres sessions de simultànies que quedarien gravades en la memòria col·lectiva dels aficionats mallorquins.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 217
Les llegendàries simultànies d'Alekhine
L'estada d'Alexander Alekhine a Mallorca l'hivern de 1935 va deixar moments d'una elegància esportiva avui difícil de veure. El campió del món es va enfrontar a la flor i nata de l'escacs local en tres sessions inoblidables:
- 30 de gener de 1935 · Círculo Mallorquín Davant 41 escaquistes, Alekhine va signar un +40=0-1. L'únic guanyador fou Cereceda. Com a anècdota per a la història, en el tauler número 1 contra Perelló, el campió es va deixar una torre; Perelló, en un gest de cavallerositat exquisida, li va permetre rectificar l'error.
- 2 de febrer de 1935 · Club Mallorca Una exhibició a la cega contra els millors jugadors (+6=1-1). Cereceda tornà a vèncer el gegant rus, mentre que García Ruiz, Mas i Carrió aconseguiren unes meritòries taules.
- 7 de febrer de 1935 · Cafè Born Partides en consulta contra grups de quatre jugadors. Tot i la resistència local, Alekhine va deixar la seva empremta magistral col·locant el cèlebre mat de la Caro-Kann en només sis jugades al grup conduït per Pere Moner.
Pere Moner: L'arquitecte de la Federació
No es pot entendre l'evolució d'aquest esport a l'illa sense la figura de Pere Moner Trias (1905-1995). Principal impulsor i primer president de la Federació Balear d'Escacs (fundada finalment el 1941), Moner va utilitzar la premsa com a eina de difusió massiva.
Les seves columnes al Correo de Mallorca i, posteriorment, al diari Baleares, van crear escola, especialment la seva secció de problemes, que va cultivar una legió de solucionistes i compositors en una Mallorca que encara es despertava dels anys obscurs de la guerra.
Nicolau Ticoulat: El "Jugador Internacional"
Nascut a Felanitx el 1907, Nicolau Ticoulat Pujadas emergeix com el jugador més fort de la seva generació. Dentista de professió amb consulta a Barcelona, va viure l'època daurada dels escacs catalans, arribant a enfrontar-se al mític José Raúl Capablanca l'any 1935.
En un temps on el Sistema Suís encara no existia i els torneigs eren tancats per estricta invitació, Ticoulat va guanyar-se la condició de jugador internacional. En el seu palmarès destaquen victòries davant mestres com Prins o Koltanowsky, i taules davant llegendes com Tartakower.
L'estiu de 1936, mentre es trobava a Mallorca de vacances, l'esclat de la Guerra Civil va capgirar la seva vida per sempre, impedint el seu retorn a Barcelona i marcant l'inici d'una nova etapa per als escacs illencs sota el seu mestratge.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 218
L'exili interior i el ressorgir de la postguerra
El destí va voler que l'estiu del 36 sorprengués a Nicolau Ticoulat a la seva Felanitx natal. Amb Mallorca sota control "nacionalista" i Barcelona en mans republicanes, el mestre es va veure impossibilitat de tornar a la seva consulta dental i a la seva vida a la Ciutat Comtal. Aquest tancament forçós va deixar els escacs mallorquins en mans d'un gegant sense rivals, en un moment on l'organització federativa encara estava "en bolquers".
No va ser fins al 1939 quan Ticoulat va tornar a la competició oficial al Torneig d'Assidus de Palma. Aquella prova va marcar una fita tecnològica: va ser la primera vegada que es va emprar el rellotge per controlar el ritme de joc a l'illa. Com era d'esperar, Ticoulat va arrasar els seus adversaris.
1942: Neix la Federació i apareix un "ninet"
Amb la fundació de la Federació el 1941, s'organitza el primer Campionat de Balears (1942). Entre els 14 inscrits, s'hi trobava un infant de només deu anys que començava a fer parlar: Artur Pomar.
A la final d'aquell any, la superioritat de Ticoulat seguia essent aclaparadora, però la presència de Pomar ja era una realitat en el quadre d'honor:
| Pos. | Jugador | Punts |
|---|---|---|
| 1 | Nicolau Ticoulat | 9 |
| 2 | Pedro Moner | 5,5 |
| 3 | V. Guerola | 5 |
| 4 | Adrover | 4,5 |
| 5 | Artur Pomar | 4 |
| 6 | Perelló | 2 |
L'any 1943, la història es va repetir amb un Ticoulat implacable que va assolir el 100% dels punts (10 de 10). Malgrat la seva hegemonia, el mestre felanitxer va renunciar sistemàticament a participar en les semifinals del Campionat d'Espanya, al·legant motius professionals, deixant buit un lloc que Mallorca no tardaria a omplir amb el seu nou prodigi.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 219
El Relleu: Ticoulat i l'ascens d'un mite
El misteri de per què el gran Nicolau Ticoulat mai va fer el salt al campionat nacional té dues versions que la història conserva. D'una banda, la visió política; de l'altra, la generositat d'un mestre cap al seu alumne més avantatjat.
L'any 1944 es va produir el duel més esperat: l'experiència de Ticoulat contra el jove Pomar. El resultat fou sorprenent: Pomar 10!! contra els 6,5 de Ticoulat. Poc després, el mestre de Felanitx abandonaria la competició activa amb un darrer triomf el 1946, retirant-se amb el 100% dels punts, a l'estil de mites com Morphy o Fischer.
Artur Pomar: De Palma al Firmament Mundial
Artur Pomar Salamanca (1931) ja era una sensació a Madrid el 1943. L'"al·lotet" que va aprendre al Cafè Born i que jugava a la cega amb només 11 anys, va començar a batre gegants. El 1944, a Gijón, va signar unes taules llegendàries contra el campió del món Alexander Alekhine, qui poc després es comprometria a ser el seu tutor.
Palmarès d'una Llegenda
- 1946: Primer Campionat d'Espanya (Santander) amb només 14 anys.
- 1950-1966: Guanya sis títols nacionals més (Saragossa, València, Tenerife, Màlaga i Almeria).
- 1954: Obté el títol de Mestre Internacional.
- 1962: Es converteix en el primer Gran Mestre mallorquí.
- 1965: Victòria absoluta en el I Torneig Internacional de Palma.
Pomar no només va dominar el panorama nacional amb el Reial Madrid C.F., sinó que va portar el nom de Mallorca arreu del món, des de Londres fins a Wijk aan Zee, consolidant-se com un dels millors jugadors de la història d'Espanya i participant en l'equip olímpic ininterrompudament entre 1958 i 1980.
L'any 1960, el seu èxit al Zonal de Madrid li obriria les portes a un nou repte internacional a Estocolm...
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 220
L'any 1962, Artur Pomar brilla a l'Interzonal d'Estocolm: 11è de 23 jugadors, signant unes taules històriques davant el futur campió del món, Bobby Fischer.
Joan Antoni Sancho: El Mestre de les Figures
Joan Antoni Sancho (1926-2000) representa l'essència de l'escaquista mallorquí de postguerra. Campió de Mallorca els anys 1947, 1948, 1957 i 1958, va saber conviure amb l'ombra gegantina de Ticoulat, a qui sempre va considerar el referent insuperable de la seva època.
Però si una cosa va fer destacar a Sancho fou la seva habilitat per a la composició de problemes. Influenciat per les columnes de Pedro Moner al diari Baleares, va esdevenir un problemista de prestigi internacional, publicant les seves obres en revistes especialitzades de França, Anglaterra i fins i tot països àrabs.
L'Edat d'Or: L'Hotel Jaume I i el Cavall Reial
L'any 1958 marca una altra fita amb la fundació del Club de Foment dels Escacs Campos per part de Josep Ramis, una entitat que ha perdurat fins als nostres dies com un dels pilars del joc a la part forana.
Tanmateix, el gran esclat arriba el 1965. S'inicien 28 anys d'activitat frenètica, marcats especialment per les vuit edicions dels Torneigs Internacionals de Palma de Mallorca a l'emblemàtic Hotel Jaume I. Fou en aquest escenari, l'any 1970, on Bobby Fischer va començar la seva carrera meteòrica cap a la corona mundial en disputar-se l'Interzonal.
Mentre les grans figures mundials es citaven al Jaume I, a l'Assistència Palmesana es forjava una nova llegenda local. En el marc del torneig Cavall Reial, començava a despuntar un adolescent que estava cridat a ser el relleu natural d'Artur Pomar: el jove Juan Manuel Bellón.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 221
L'Assistència Palmesana: Cor de la Cultura Popular
Fundada el 1858 com a societat de socors mutus, l'Assistència Palmesana es consolidà com el centre cultural de les classes populars de Palma. Des de la seva seu a la Plaça des Pes de Sa Palla, ha acollit entitats tan diverses com el Moto Club Balear, l'Atlètic Balears i, per descomptat, la Federació d'Escacs, essent el bressol de grans generacions de jugadors.
A partir de 1965, el panorama escaquístic mallorquí queda definit per tres noms propis: Ignasi Ponseti, José Mª Forteza i l'irrupció imparable de Juan Manuel Bellón.
Ignasi Ponseti (1924)
Amb el carnet número 30 de la Federació, Ponseti és la veu de l'experiència. En contacte amb els escacs des de 1938, va viure el mestratge de Ticoulat i Moner. Campió de Mallorca el 1973, la seva longevitat al tauler el converteix en un dels jugadors més veterans i respectats de l'illa, només superat en edat pel felanitxer Salvador Estelrich.
Josep Mª Forteza (1926) · "El Tigre del Tauler"
Forteza és la història viva de l'esport balear. Conegut pel seu afany de lluita inesgotable, Ponseti deia d'ell que no coneixia ningú capaç de guanyar més partides perdudes. Guanyador de nombrosos campionats de Mallorca i Balears entre el 1967 i el 1974, la seva figura és temuda i admirada per parts iguals.
1968: El naixement d'una tradició
Mentre a l'Hotel Jaume I es disputaven els títols nacionals, el juliol de 1968 naixia de la mà de Joan Caldentey i Josep Oneto el Torneig Sant Jaume. Una cita que, amb 33 edicions consecutives, s'ha convertit en un referent de puntualitat i passió per als escaquistes locals.
Juan Manuel Bellón: El Gran Mestre Professional
Arribat a Mallorca el 1955, Bellón es va fer popular ben aviat als passadissos de l'Assistència Palmesana. El seu ascens fou meteòric: de campió escolar a ser el primer a rebre el títol de Mestre Balear el 1968.
El seu palmarès és aclaparador:
- 5 vegades Campió d'Espanya Absolut.
- Campió d'Espanya Juvenil (1968, 1969).
- Títol de Mestre Internacional (1974).
- Gran Mestre Internacional (1978).
L'any 1973 marcà un punt d'inflexió quan decidí fer-se professional i traslladar-se a Barcelona, on amb l'equip del Vulca seguiria collint èxits nacionals, sense oblidar mai les seves arrels a les Balears, on va dominar els campionats individuals i per equips durant tota una dècada.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 222
La carrera de Juan Manuel Bellón va seguir vinculada a l'elit com a preparador de la selecció olímpica femenina fins als anys noranta. Com a dada curiosa, malgrat el seu domini absolut i els seus títols nacionals, Bellón mai no va arribar a coronar-se campió de Mallorca individual.
L'Hotel Jaume I: Epicentre Cultural
Fundat el 1951 al Passeig Mallorca, l'Hotel Jaume I fou molt més que un establiment turístic. Sota la direcció de Joan Casals i la col·laboració de Jordi Puig, l'hotel es convertí en un temple de la cultura: des de festivals de la Nova Cançó fins a cicles de conferències. En l'àmbit dels escacs, les seves sales van acollir les ments més brillants del segle XX fins a la seva desaparició el 1977.
Crònica dels Torneigs Internacionals
Els Torneigs de Palma eren cites d'un prestigi immens, accessibles només per estricta invitació. Vuit edicions que van portar a l'illa a campions i ex-campions del món en un desplegament de talent sense precedents.
| Edició | Guanyador(s) i Podi | Fites destacades |
|---|---|---|
| I / 1965 | Pomar, O'Kelly i Darga (6,5 pts) | Triomf compartit pel mestre mallorquí. |
| II / 1966 | Mikhail Tahl (12 pts) | Pomar queda segon (11 pts) davant l'ex-campió soviètic. |
| III / 1967 | Bent Larsen (13 pts) | Superant a llegendes com Botvinnik i Smyslov. |
| IV / 1968 | Viktor Korchnoi (14 pts) | Davant Spassky, Larsen i Petrossian. |
| V / 1969 | Bent Larsen (12 pts) | Petrossian queda segon i Spassky (campió del món) quart. |
1970: L'Efecte Fischer
L'edició de 1970 fou el VIII Torneig Interzonal. Després de maniobres burocràtiques perquè el genial Bobby Fischer pogués participar, el nord-americà va arrasar amb 18,5 punts. Aquí va començar la seva ratxa de 19 victòries consecutives que el portaria directament a la corona mundial, marcant la diferència més gran mai vista entre el primer i el segon classificat.
El llegat internacional de Palma el recolliria més tard l'Hotel Exagon de Ca’n Picafort. Entre 1971 i 1983, els seus Opens van permetre als jugadors illencs foguejar-se directament amb grans mestres internacionals, consolidant definitivament Mallorca com una terra d'escacs.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 223
L'any 1977, Juan Manuel Bellón es referma com una figura incontestable en proclamar-se per quarta vegada campió d'Espanya a Ca'n Picafort, liderant un rànquing d'alt nivell en un torneig disputat per sistema suís amb 85 participants.
La Generació del Relleu (1975-1985)
Entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, sorgeix una fornada de jugadors que consolidaran l'estructura competitiva de l'illa. Noms com Riera, Romero o Vives no només destaquen pel seu joc, sinó per la seva tasca fundacional i arxivística.
Aquesta etapa també ens deixa figures clau en la gestió i la crònica, com Joan Carles Mas, "cos i ànima" de la Federació i cronista al Diario de Mallorca, o el talent de joves com Joan Gayà i Cosme Brull, qui l'any 1991 va vèncer el M.I. Boris Zlötnik a Campos.
GMA Baleares Open '89
El desembre de 1989, l'Auditori de Palma va acollir "el monstre": l'Open més important de la història mundial quant a participació de mestres titulats.
140 Grans Mestres InternacionalsAmb una mitjana d'ELO de 2467 entre els 184 participants, Palma es va convertir en l'epicentre absolut dels escacs mundials, servint de classificatori per a la Copa Mundial de la GMA.
La classificació final d'aquell esdeveniment titànic va estar encapçalada per un jove Boris Gelfand (URSS) amb 7,5 punts, seguit de prop per la nova sensació nord-americana, Gata Kamsky...
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 224
Continuant amb l'històric GMA Baleares Open '89, darrere de Gelfand i Kamsky, el quadre d'honor el completaren figures com Anthony Miles (3r) i Mikhail Gurevich. L'espanyol millor classificat fou el MI Mario Gómez, qui va assolir una norma de Gran Mestre.
Cal destacar la participació illenca de Ballester, Joan Cubas i Antoni Gamundí; aquest darrer va protagonitzar una obertura de torneig èpica en entaular amb el mític Efim Geller, conegut per ser la "bèstia negra" de Bobby Fischer.
Gari Kasparov a Mallorca
L'any 1989 quedarà marcat per la doble visita del llavors campió del món, Gari Kasparov. Convidat per la Conselleria de Turisme com a ambaixador d'excepció, el geni rus va oferir dues sessions de simultànies memorables:
- 14 de febrer (Palas Atenea): Kasparov s'enfrontà a 25 taulers amb un resultat de +23=2-0. Només Pedro Pons i Alejandro Martínez foren capaços d'arrancar-li unes taules.
- 16 de desembre (Auditori de Palma): En una sessió a 20 taulers, el balanç fou de +18=1-1. En aquesta ocasió, Pedro Barceló obtingué les taules i Pedro Pons es va treure l'espina de mesos enrere aconseguint derrotar al 13è campió del món.
El camí cap al nou mil·lenni
A principis dels noranta, l'impuls internacional va continuar amb el I Open Internacional Ciutat de Palma (1991) i la catorzena edició del clàssic de Ca'n Picafort. Malgrat que aquests grans opens van perdre continuïtat a mitjans de la dècada, la flama dels escacs a Mallorca es va mantenir viva a través de competicions locals que preparaven el terreny per a una nova era.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 225
La dècada dels noranta tanca el mil·lenni amb el retorn dels Cavalls Reials a l'Assistència Palmesana i l'aparició d'una fornada de jugadors que han definit els escacs moderns a les Illes, encapçalats per l'actual campió Pere Mascaró.
Protagonistes del canvi de segle
L'ànima del club de Calvià, guanyador de múltiples campionats de Mallorca i Balears per equips entre 1995 i 2000. Amb més de 45 victòries en tornejos socials, la seva tasca actual destaca en la codirecció de la prestigiosa revista Papers d’Escacs.
Un dels jugadors més sòlids de la seva generació. L'any 1995 va obtenir la tercera norma definitiva de Mestre Internacional. Fou peça clau en l'ascens a Divisió d'Honor de l'històric equip de Santa Margalida de Joan Monjo.
Figura cabdal dels escacs femenins. L'any 1995 es convertí en Mestre Internacional Femenina després de guanyar el Zonal d'Europa Occidental a França. Campiona d'Espanya absoluta els anys 1997 i 2000, és un component fix de l'equip olímpic espanyol.
Un talent precoç que ja competia amb 9 anys. Campió de Balears l'any 1996 i 2000, va fregar el títol nacional absolut l'any 2000, quedant a només mig punt del guanyador Àngel Martín.
Galiana destacà amb un campionat de Mallorca perfecte (9/9) el 1992, mentre que Martínez es consolidà com a referent amb títols de Mallorca i Balears durant la dècada dels noranta.
Un futur amb fonaments
L'any 1997 fou especialment prolífic per als escacs balears. Més enllà del títol de Mònica Calzetta, Mallorca va seguir sumant fites que demostren que la passió nascuda a principis de segle al Círculo Mallorquín i al Cafè Born segueix més viva que mai en entrar al nou segle.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 226
Èxit de la Base: Campionats Escolars
L'esforç en la pedrera va donar fruits històrics a La Mànega del Mar Menor. La selecció masculina es proclamà campiona amb figures com José Martínez, David Pons, Miquel Bestard, Nicolás Piro i Leandro Stivelber.
Per la seva part, la selecció femenina assolí una meritòria medalla de bronze, una fita només superada per l'històric or de Linares 1987 aconseguit per Mònica Calzetta, Antònia M. Francia, Jerònia Miró, Beatriu Hernández i Margalida Andreu.
La Proliferació de Torneigs Locals
La dècada dels 90 va veure néixer i consolidar-se una xarxa de competicions de semi-ràpides que portaren els escacs a cada racó de l'illa:
- 7 edicions a Algaida.
- 18 edicions del Sant Marçal (Marratxí).
- Torneig Sant Jaume (Alcúdia), el degà amb 33 edicions.
- Torneig des Vermar (Binissalem).
- 20 edicions a Maria de la Salut.
L'Eclosió de Paco Vallejo
El Club d'Escacs Maria de la Salut, un club singular capaç de competir en Preferent amb només jugadors locals, fou el trampolí d'un jove prodigi. L'any 1990, un menut Paco Vallejo de només set anys es proclamava campió de Balears sub-16. Una precocitat que culminaria l'octubre de 2000 a Oropesa del Mar, on es coronà Campió del Món sub-18.
Mallorca: Refugi de Campions
Pel setembre de 2000, el número dos del món, el rus Vladimir Kramnik, va triar les terres de Ca'n Picafort per preparar el matx històric on derrotaria a Gari Kasparov. Kramnik va venir acompanyat pel Gran Mestre català Miquel Illescas, un assidu i enamorat de les nostres illes.
El tarannà dels escaquistes mallorquins durant tot el segle XX ha estat un llarg deambular de bar en bar, ebris d'escacs. Des dels cafès elegants de Palma fins als centres culturals de poble, la història d'aquest esport a Mallorca és, en essència, la història de la seva gent i la seva passió compartida davant el tauler.
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 227
Geografia de la Passió: Els Cafès
La història dels escacs a Mallorca no s'entendria sense els seus temples profans. Des del Colonial o La Lonja a finals dels vint, passant pel mític Cafè Born, fins als locals de barriada com el Gost o l'Espanyol a Santa Catalina. Una tradició que ha perdurat en el temps amb locals com el Bar Miquel a Manacor o l'Al Vent en l'actualitat.
— Gabriel Fullana, Papers d'Escacs.
L'Exemple de la Constància
Resulta admirable comprovar com figures històriques que han marcat època continuen en actiu, demostrant que els escacs són un esport sense edat:
La Federació Balear d'Escacs
Nascuda el 1941 com a Federació Mallorquina, l'entitat ha estat el motor de l'esport a les Illes. El 1957 s'estengué a Menorca i el 1977 a Eivissa i Formentera, regulant des de llavors totes les categories oficials.
Papers d'Escacs
Des de 1979, la revista oficial ha passat per quatre etapes clau, sota les direccions d'Andreu Artigues, Antoni Roca, Cosme Brull i la dupla actual formada per Antoni Pont i Carlos Mas, consolidant-se com el cordó umbilical de la comunitat escaquística.
Cronologia de la Presidència
| Etapa | President |
|---|---|
| 1941-1955 | Pedro Moner Trias (Fundador) |
| 1955-1963 | B. Serra i J. Mas Mascaró (Alternança) |
| 1963-1980 | Sergi Pons Fidelich |
| 1980-1983 | José Luis Riera Peñaredonda |
| 1983-1985 | Antoni Vendrell Valdivieso |
| 1985-1989 | Llorenç Vives Estrany |
| 1989-1991 | Joan R. Galiana Salom |
| 1991-1992 | Tomàs Serra Olives |
| 1992-1996 | José M. Bellón López |
| 1996-1998 | Gabriel Torrent Marqués |
| 1998-2000 | Antoni Munar Mut |
Font: 100 anys d'esport a Mallorca, Pàg. 228 (Final del capítol)
Honrant el Nostre Passat
Aquest recorregut per un segle de passió davant el tauler no hauria estat possible sense la valuosa col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular. Volem expressar el nostre més sincer agraïment per la donació d'aquest material històric, una peça clau per preservar la memòria de l'esport a la nostra terra.
Als escaquistes d'avui, us convidem a no oblidar mai la lliçó de dignitat i enginy que ens van deixar els nostres pioners. Des dels cafès de Palma fins a les grans sales internacionals, cada jugada feta per Ticoulat, Pomar o Calzetta forma part de qui som.
La història dels escacs a Mallorca no acaba aquí. Ara us toca a vosaltres, generació rere generació, seguir escrivint els nous capítols d'aquesta llegenda interminable.